Un ió atmosfèrica del tipus que té la mobilitat més gran i per tant, en conjunt, és l'agent principal de conducció atmosfèrica. L'exacte la naturalesa física de l'Ió petit mai no ha estat completament aclarit, però hi ha molts indicis indica que cada un és una molècula atmosfèrica separat carregat (o, en rares ocasions, un Àtom) sobre el que uns altres molècules neutres es duen a terme per l'atracció de la molècula ionitzat central elèctrica. Les estimacions del nombre de molècules de satèl·lit són tan alts com dotze. Quan frescament formada per algun dels diversos atmosfèrica ionització processos, petits ions probablement separat paguen molècules, però després d'un nombre de col. lisions amb molècules neutres adquireixen (en realitat, en una fracció de segon) les seves cluster de satèl·lits. Fins i tot amb aquests satèl lits clusterització sobre la central acusat molècules, la mobilitat d'Ió del complex resultant és l'ordre de 10 ⁴ vegades més gran que la d'ions grans. Negatiu petits ions exhibeixen mobilitats lleugerament més gran que positius ions petits, 1. 9 × 10 ^{− 4} m s ^{− 1} per volt cm ^{− 1} sent típic de negatius i 1. 4 × 10 ^{− 4} m s ^{− 1} per volt m ^{− 1} sent típic d'ions positius petits en l'aire sec en el nivell del mar. Petit ions pot desaparèixer o per recombinació directa amb ions petits oposat carregats, o combinació amb nuclis d'Aitken neutres a ions de gran nova forma, o per combinació amb grans ions de signe oposat. La concentració d'ions petits prop del nivell del Mar és típicament aproximadament 5 × 10 ^{− 4} de cada signe per m ³, sobre els oceans i sobre la terra. Aquesta concentració augmenta amb l'altitud i a 18 quilòmetres és aproximadament 10 ⁻³ per m ³.